introducció
És un golf o conca de l'oceà Índic entre Àfrica i Àsia. La connexió amb l'oceà és cap al Sud, a travès de l'estret de Bab el-Mandeb i el golf d'Aden. Cap al nord es troba la península del Sinaí, el golf de Aqaba i el golf de Suez (que al seu torn arriba al canal de Suez). El mar té uns 2200 km de llarg i el seu ample màxim és de 335 km. La profunditat màxima és de 2130m, siguent la mitjana d'uns 500m. També posseïx extenses plataformes d'escassa profunditat, en les quals es troba abundant vida marina i corals. La superfície total és de, aproximadament, 450000 km2. Aquest mar és part de la vall del Gran Rift i és una important via de comuncicació entre Europa i l'Extrem Orient.
característiques
El Mar Roig o Mar Roja és un golf de l’oceà Índic, entre Àfrica i Àsia, el qual té uns 450.000 km2 superfície on la profunditat màxima que arriba a assolir és de 2.130 m, sent la mitjana d'uns 500 m. Tot i així, també té zones de menys profunditat, on s’hi troba molta vida marina i corals. Hi ha qui diu que és, fins i tot, més rica en coralls, peixos i altres organismes marins que el mateix Oceà Índic. El seu aïllament ha originat espècies endèmiques, és a dir, exclusives d'aquestes regions.
La seva longitud és de 2.200 km des de la península del Sinaí i el golf d’Aqaba i Suez, fins a l’estret de Bab el-Mandeb i el golf d’Aden, i la seva amplada màxima que assoleix és de 350 km.
Es troba connectat com hem dit, al Mar mediterrani pel nord, i amb l’oceà Índic pel sud, fet, que fa que el mar Roig sigui zona de una important via de comunicació entre Europa i l'Extrem Orient i això fa que es trobin ciutats importants que envolten aquest mar i que gràcies a ell han rebut èxit turístic i comercial com Assab, Massawa, Hala'ib, Port Sudan, Port Safaga, Hurghada, El Suweis, Sharm el-Sheikh, Eilat, Aqaba, Dahab, Jedda, Al Hudaydah i altres.
És un mar amb una concentració de sal molt elevada, un 42 ‰. La causa és la poca aigua dolça que aporten els rius i l'elevada evaporació que experimenta la seva superfície.
El clima és pràcticament tropical i la temperatura de les seves platges es manté entre 35 i 41 graus, la temperatura de les seves aigües és de 18 a 21 graus a l'hivern i de 21 a 26/05 graus a l'estiu.
La seva longitud és de 2.200 km des de la península del Sinaí i el golf d’Aqaba i Suez, fins a l’estret de Bab el-Mandeb i el golf d’Aden, i la seva amplada màxima que assoleix és de 350 km.
Es troba connectat com hem dit, al Mar mediterrani pel nord, i amb l’oceà Índic pel sud, fet, que fa que el mar Roig sigui zona de una important via de comunicació entre Europa i l'Extrem Orient i això fa que es trobin ciutats importants que envolten aquest mar i que gràcies a ell han rebut èxit turístic i comercial com Assab, Massawa, Hala'ib, Port Sudan, Port Safaga, Hurghada, El Suweis, Sharm el-Sheikh, Eilat, Aqaba, Dahab, Jedda, Al Hudaydah i altres.
És un mar amb una concentració de sal molt elevada, un 42 ‰. La causa és la poca aigua dolça que aporten els rius i l'elevada evaporació que experimenta la seva superfície.
El clima és pràcticament tropical i la temperatura de les seves platges es manté entre 35 i 41 graus, la temperatura de les seves aigües és de 18 a 21 graus a l'hivern i de 21 a 26/05 graus a l'estiu.
propietats físiques
La temperatura de l'aigua en la superfície es mantenen constants, entre els 21 °C i 25 °C al llarg de tot l'any. La visibilitat també és bona fins als 200 metres, encara que el mar és conegut pels seus vents forts i els impredictibles corrents locals. Es va originar quan Àfrica es va separar de la península Aràbiga, un moviment que va començar fa ja uns 30 milions d'anys. Aquest efecte continua avui dia, i el mar a poc a poc s'eixampla, per la qual cosa es desenvolupa activitat volcànica en les seves parts més profundes. El model de John Tuzo Wilson, amb el qual coincideix una part majoritària de la comunitat científica, estipula que aquest mar es convertirà en un oceà en un futur llunyà.
formació
En el centre aquest d'Àfrica hi ha dues fosses tectòniques:
+Centrafricana: Va des de la badia de Sópala fins a la vall del Nil mig.
+Sirio africana: S'inicia a l'oest del Kilimanjaro i continua cap al nord en el Mar Vermell i el Mar Mort.
Aquestes fosses envolten el Llac Victoria i originen al seu torn llacs com el Tanganita, el Kivu, el Malavi, l'Eduardo, l'Alberto i el Rodolfo i valls fluvials com el Omo. I a més origina volcans com el Kilimanjaro i la forest Kenya. En aquesta zona forma una vall en forma de ?i? amb més de 3000km de llarg i 70km d'ample. Es considera que és una prolongació dels Rift continentals que van provocar la formació del Mar Rojo fa 10000 milions d'anys i del golf d'Aden.
Un límit constructiu se sol originar sota escorça continental. Bàsicament consisteix en el trencament en dos d'una cèl•lula convectiva de la Mantell. En primer lloc, una massa calenta de la Mantell ascendeix, produint un abombamiento en la superfície de l'escorça. Quan aquest corrent comença a divergir, les tensions que genera en el continent fan que s'esquerdi i deixi escapar magma, originéndose una gran vall amb activitat volcànica. Aquesta és la situació actual de la Vall del Rift a Àfrica (la zona dels Grans Llacs). AL continuar les tensions, s'arriba a trencar l'escorça continetal, fenomen conegut com ruptura continental, capaç d'explicar la fragmentació de Pangea que definís Wegener en 1912. Entre els dos blocs continentals, es forma escorça oceànica, amb una dorsal al mig. Aquesta situació es correspon amb l'actual Mar Rojo. Una vegada formada la dorsal, el funcionament d'aquesta va creant escorça oceànica contínuament, amb el que la nova va empenyent a preexistent, donant lloc a l'expansió del fons oceànic i com a conseqüència, la separació dels dos blocs continentals, és a dir a la deriva Continental. Aquesta és la situació de l'oceà Atlàntic actual. Quan l'obertura de l'oceà sobrepassa uns límits, es pot fracturar l'escorça oceànica, iniciant-se un nou límit convergent, és a dir una fossa.
+Centrafricana: Va des de la badia de Sópala fins a la vall del Nil mig.
+Sirio africana: S'inicia a l'oest del Kilimanjaro i continua cap al nord en el Mar Vermell i el Mar Mort.
Aquestes fosses envolten el Llac Victoria i originen al seu torn llacs com el Tanganita, el Kivu, el Malavi, l'Eduardo, l'Alberto i el Rodolfo i valls fluvials com el Omo. I a més origina volcans com el Kilimanjaro i la forest Kenya. En aquesta zona forma una vall en forma de ?i? amb més de 3000km de llarg i 70km d'ample. Es considera que és una prolongació dels Rift continentals que van provocar la formació del Mar Rojo fa 10000 milions d'anys i del golf d'Aden.
Un límit constructiu se sol originar sota escorça continental. Bàsicament consisteix en el trencament en dos d'una cèl•lula convectiva de la Mantell. En primer lloc, una massa calenta de la Mantell ascendeix, produint un abombamiento en la superfície de l'escorça. Quan aquest corrent comença a divergir, les tensions que genera en el continent fan que s'esquerdi i deixi escapar magma, originéndose una gran vall amb activitat volcànica. Aquesta és la situació actual de la Vall del Rift a Àfrica (la zona dels Grans Llacs). AL continuar les tensions, s'arriba a trencar l'escorça continetal, fenomen conegut com ruptura continental, capaç d'explicar la fragmentació de Pangea que definís Wegener en 1912. Entre els dos blocs continentals, es forma escorça oceànica, amb una dorsal al mig. Aquesta situació es correspon amb l'actual Mar Rojo. Una vegada formada la dorsal, el funcionament d'aquesta va creant escorça oceànica contínuament, amb el que la nova va empenyent a preexistent, donant lloc a l'expansió del fons oceànic i com a conseqüència, la separació dels dos blocs continentals, és a dir a la deriva Continental. Aquesta és la situació de l'oceà Atlàntic actual. Quan l'obertura de l'oceà sobrepassa uns límits, es pot fracturar l'escorça oceànica, iniciant-se un nou límit convergent, és a dir una fossa.
